DINS D'AQUEST [____] # 1

DINS D'AQUEST [____] # 1

Estimades Joana i Josep,
És un honor participar en el vostre intercanvi mensual de zeros i uns. Reconec que em fa respecte no estar al vostre nivell de bogeria ni tenir el sentit aràcnid tan afilat que teniu per analitzar la complexa realitat líquida que ens envolta. Si, a vegades, ja costa entendre's a un mateix... Si no m'expulseu per la baixa qualitat o per dir alguna cosa fora de lloc.... intentaré que els propers butlletins siguin més divertits, interessants i surrealistes. Prou de captatio benevolentiae i benvingudes al butlletí:

DINS D'AQUEST IGLÚ ❄️

Dubte #1 - ric i bona persona 👹

Sona, de fons, el piano de la Clara Peya per intentar evitar escoltar al meu nou veí de sobre. Es podria canviar la canço dels Pets del meu veí de sota pel meu veí de sobre. Fatxa ho deu ser igual, però en comptes d'skinette és l'advocat d'un mafiós. No vull ni pensar en quantes coses deu haver amagat. Creieu que algú s'ha fet ric sent bona persona?

Dubte #2 - tot s'apila? 📚

Al Setembre vaig anar a Santa Coloma de Farners a una festa que organitzaven una gent del rollo molt ben parida. Vaig beure massa ratafia i vam assistir a un concert del Pèsol Feréstec (és el meu CD ratllat del cotxe ara mateix). Tenen un dels millors noms del món, són modernitllos i musiquen molts poemes. De fet, la Maria Callís (una poeta molt guai) és la rapsoda principal. Bueno al tema... Tenen una cançó que es diu tot s'apila.

---------------

Que tot se’n va és mentida
    que tot passa és mentida
    que tot s’oblida és mentida
    que el temps ho cura és mentida.

Tot s'apila... tot s'apila...

[repeteix]

[I remata amb]

Tot queda igual

-----------------

Creieu diu alguna certesa? Tot s'apila?

També podia haver arribat a la reflexió des d'una altra banda. Hi ha un nou programa a ICAT que es diu LA PILA, on parlen de llibres i usen aquesta cançó de sintonia. I parlant d'apilar somnis, sentiments i frustracions: Teniu una pila de llibres molt gran a vostra tauleta de nit? (aquest pregunta és per conèixer-vos una miqueta més.... que ha anat molt ràpid això nostru)

L'extrema dreta 🐷

Hi ha una cosa que m'agrada de l'extrema dreta.... (sona fatal, ho se... ). No és allò de que diuen el que s'ha de dir i que els altres no diuen, NO. M'agraden els seus lemes i jocs de paraules. No el significat, és clar, sinó l'humor semàntic, la selecció dels adjectius per insultar i menysprear. Creieu que eren els que a l'època escolar posaven noms i assetjaven a qualsevol persona que fos diferent? Han passat els anys, s'han fet grans i ara van a la UAB a cridar: Rojo muerto adobo pa mi huerto

El robatori del Louvre 🤴

Sabeu que això dir-li novel·la negra a la novel·la negra és un calc als francesos. No és per què parli de lo més fosc de la societat...bla bla bla.... és perquè tenien les portades dels llibres de les primeres edicions que es van traduir a França de color negre! Fort, eh? Una nou engany dels francesos.

Quan em vau convidar a fer el butlletí vaig pensar.. buaaa posaré coses del robatori del Louvre. Aportaré nova info al respecte que no heu vist, que amplii el que vam parlar un dia fent el cafè (per cert, Joana, se't troba a faltar entre les 14.45 i les 15.30 fent el cafè... (emogi trist)). Continuem... ho complementaria amb articles i infogràfics de l'Ara i tot això, però el tema ja no m'interpel·la... el tema ja ha caducat. I no eren tan professionals com semblaven un primer moment. L'era de la infoxicació...

Com li diríeu guilty pleasure en català? Plaer culpable és traducció massa literal... Potser aquest debat ja l'ha fet la Oye Sherman (ho confesso, és una mica amor platònic... estereotípic ho se). Segons un vídeo que he trobat de les Can Putades (no pregunteu com hi he arribat) també li podríem dir: Debilitat secreta? Pecat inconfessable?

Quin us agrada més?

Confesso que m'agrada molt la novel·la negra (nòrdica si pot ser) i fa temps que no alimento aquest plaer. M'agrada la ficció, que quedi clar, no aquesta merda de Crims! Odi a Crims i als que comenten Crims i adoren al convergent de Carles Porta (ai potser sou d'aquests...). Que no m'enganyin! Ho miren pel morbo! Que ho reconeguin!

El xipella com a cavall de Troia 💬

Gràcies Joana per il·luminar-nos amb l'explicació del Xipella. Buaaa flipa. Quan em vas passar el butlletí, l'endemà passava amb el cotxe per Solivella, on encara el parlen! Casualitat? No ho crec.

He trobat aquest docu de l'Ajuntament de Solivella, que quan tingui una estona me'l miraré: https://youtu.be/xTHqZNcV7as?si=mHAP34BYEPAKvF0t&t=150 (us he posat el minut on diuen unes paraules).

Bueno al tema... o teoria.... o reflexió...

Vam aprendre que el xipella és un dialecte de transició entre el occidental i oriental i, a més a més, usa la i en les vocals posttòniques, per tant.... tatxan tatxan... Ja que el Xipella fa la transició entre el binarisme dels dos grans blocs i usa el neomorfema -i, el podem fer servir com a cavall de Troia per l'acceptació dels lingüistes del llenguatge no-binari. Què us sembla? Ja ho se, és simplista i reduccionista amb el gènere i tal... però ja ho tindríem, no?

Coneixeu la peli Hedwig and the Angry Inch. Me la va mig recomanar la Miriam. No se'n recordava massa, però va dir algo així com que parlava de les identitats d'una persona trans que viu entre el binarisme de l'Alemanya Oriental i Occidental. No se no se. L'he baixada per si creueu que cal fer els deures.

Per cert, sabíeu (ara ve quan la torno a cagar pq era familiar vostra...)... sabíeu que la lingüista Carme Junyent (gran batalladora contra el llenguatge no-binari) va morir el dia que Raig Verd (la millor editorial del planeta) va publicar la Guia gramatical del llenguatge no-binari. Unes males llengües em van dir que era experta en llengües africanes sense haver anat mai a l'Àfrica.... en part està bé no anar allà en mode coronel tapioca de blanca salvadora però és clar... no se jo... una mica de terreny faria falta, no? El Post-colonialisme no es pot fer des de casa...  Com aquella xarxa d'espies falso que tenia en Garbo a Portugal. Heu vist el docu? I el podcast?

Extra extra 🗞️

Aquí venen alguns enllaços de notícies curioses (per ara només una, no he trobat més enllaços que m'he anat guardant)

El primer dislèxic identificat a Catalunya

https://www.3cat.cat/3catinfo/el-primer-dislexic-identificat-a-catalunya-es-un-capella-de-vic-que-va-viure-fa-1100-anys/noticia/3377207/?ext=MASTODON_SOCIAL

Minutos musicales 🎶

Cançó minutos musicales: https://www.youtube.com/watch?v=BZ_WyiI_apI&list=RDBZ_WyiI_apI

En dues setmanes vaig a un retir d'escriptura a Castelló. Crec que serà molt guai, tornaré il·lusionat, amb ganes de viure i d'escriure, malgrat que tot serà en castellà...

Mis vacaciones en Castellón: https://www.youtube.com/watch?v=3de26Ch-hxA

I continuant amb llocs bonics, una canço que potser no coneixeu, Manresa es mi ciudad:

https://www.youtube.com/watch?v=s44__1D7vFc&list=RDs44__1D7vFc


Volia tancar el butlletí amb la metàfora de tancar la porta de l'iglú, però he vist que no tenen porta.

Una abraçada amiguis 🫂

P.S. Això del butlletí m'ha portat a records antics. Mails que ens enviàvem amb persones que ara ja no són amigues. Buaaa. Snif. Snif.